El Santuari

D’estil barroc és un clar exemple de l’arquitectura jesuítica o del què alguns autors anomenen “manera de procedir “ jesuítica.

Aquesta manera de procedir, va  quedar fixada en la primera Congregació General (1548): “Impóngase a los edificios de las casas y los colegios el modo que nos es propio de manera que sean útiles, sanos y fuertes para habitar y para el ejercicio de nuestros ministerios, en los cuales sin embargo, seamos conscientes de nuestra pobreza, por lo que no deberán ser suntuosos ni curiosos”.

2163920209_d3ba2dace9_z

 

Tot i que l’edifici va ser construït l’any 1759 la decoració del seu  interior no es va poder concloure fins l’any 1864, un cop la Companyia de Jesús havia tornat a Catalunya. Del seu interior destaca l’altar amb la Santíssima Trinitat i la curiositat que l’Esperit Sant és representat per un colom negre a sobre de l’esfera del món. A sota hi trobem la Verge de la Immaculada i, als costats, les imatges de sant Ignasi i sant Francesc Xavier.   A les columnes laterals hi ha imatges de sants de la Companyia, de l’escultor Flotats. El cor i les tribunes són barroques amb motllures daurades. A l’exterior, a la façana principal, hi ha l’escut d’Espanya sobre la creu de sant Jaume i l’estàtua de sant Ignasi pelegrí. La lateral està decorada amb 26 àngels i 24 personatges històrics.